Entrevista a CARME i JOSEP de Summum Vilanova
Què tal Carme, com estàs?
Carme: Bé, molt bé!
Durant l’entrevista m’has dit que prendrem una copeta de vi, no?
C: Si, un Priorat.
És un dels productes que teniu a Summum…
C: Sí. És un vi jove que entra molt bé ara el migdia.
Vosaltres –Carme i Josep- també sou joves. I sou del Maresme, no?
C: El Josep sí. Jo sóc de Barcelona.
I què hi feu a Vilanova?
C: Sempre hi hem estat vinculats. Teníem una segona residència a Cunit i durant molts anys havíem vingut a sopars o a festes a Vilanova. Ens agrada molt, perquè és un poble que a la vegada és ciutat. I quan ens vam quedar embarassats vam decidir fer un canvi de vida total.
Vareu conèixer Vilanova a través de l’oci, us va encantar i heu decidit venir a viure-hi. No?
C: Sí. Nosaltres en sentim vilanovins d’adopció. Fem tota la nostra vida aquí, la nostra filla va a una escola a aquí… vivim a Cunit -l’antiga segona residència- , però estem totalment integrats a Vilanova.
I abans de crear Summum, a què us dedicàveu?
Josep: Jo sóc delineant i em vaig passar molts anys fent dibuix lineal. Però als dos sempre ens ha encantat el món de la restauració. I quan vam tenir la nena, vam decidir que havíem de fer un canvi i dedicar-nos a una feina que realment ens agradés. A ser feliços fent el que realment ens apassionava.
Però tu Carme si que et dedicaves a la restauració, no?
C: No, jo treballava com a administrativa comercial per una empresa de transport internacional. Però els meus avis si que tenen restaurant Barcelona i he estat bastant lligada a aquest món.
Els dos teníeu feina quan vareu decidir fer aquest canvi de vida?
C: Estàvem estancats professionalment . No podíem pujar més. Era o quedar-nos així per sempre o canviar.
Ho heu arriscat tot…
J: Sí, jo després de 20 anys a la feina, me’n vaig anar. La família no s’ho podia creure.
Estem parlant que vareu deixar la vostra feina en plena crisi econòmica!
C: Era una època dolentíssima.
J: Sí, fa quatre anys. Va ser just néixer la nostra filla i començar a plantejar-nos el canvi.
Abans ja ho deies: la família s’enfilava per les parets!
J: Imagina’t! Nosaltres vivíem a Mataró. La nena era l’única neta, els meus pares allà, la meva germana allà,…era un drama. “Com us quedeu sense feina ara i us emporteu la neta allà baix?” ens deien. Però ho teníem molt clar.
Teníeu molt clar que el que volíeu muntar era el que avui és Summum?
C: Sí, ens agradava molt la idea i també venir cap a Vilanova.
I com us vau inspirar en aquest tipus de negoci?
C: Tot el que veieu (a Summum) ho hem decidit nosaltres. Ho teníem tot bastant clar.
Però havíeu vist algun establiment semblant en alguna altra ciutat o país?
J: Hem voltat i hem agafat idees d’altres llocs i països, com França o Andorra. Però el que es pot trobar a Summum era el que volíem des del principi. Teníem clar que no volíem fer un restaurant, si no un espai gastronòmic de formatges, foie i vi.
Abans de venir a treballar aquí coneixíeu la Vilanova d’oci. Ara ja coneixeu la Vilanova de consumidor. Contents amb la resposta de la gent?
J: Molt contents. És cert que al principi hi havia gent ens preguntava si érem de Vilanova i que si no érem d’aquí no teníem res a fer. Ens va sobtar molt que ens diguessin això. En ciutats més grans, com Mataró o Barcelona, aquestes coses no passen.
C: Són coses que sobten el principi. Però després veus que la gent va venint, que un client et porta un altre,…la nostra filla també ens ha ajudat molt a integrar-nos.
Us plantegeu canviar de ciutat?
Josep: No. No marxarem d’aquí. Vilanova és un poble que va camí de ser ciutat, però que encara manté les tradicions. És una de les coses que més ens agrada.
Amb Summum, heu acomplert el vostre somni?
Estem complint-lo. Mica en mica.
MÉS ENTREVISTES A CLIENTS: https://www.gestingral.com/category/entrevistes-socials-a-vilanova-i-la-geltru/
